Està compost per 60% de butà normal, 9% de propà, 30% de isobutà i 1% d’età.
El butà (també anomenat nbutano) és un hidrocarbur saturat, inflamable, en forma de gas que es liqua a pressió atmosfèrica a 0,5 º C, la fórmula química és C4H10.
Envasat i Distribució
Es distribueix en forma comercial a Espanya envasat en ampolles, aquestes són envasos cilíndrics de color taronja les parets són d’acer o d’acer inoxidable (més lleugeres que les anteriors), i amb capacitat entre 12,5 kg i 15 kg.
Per ser un gas totalment inodor i incolor, en la seva elaboració se li afegeix un odoritzant (típicament s’utilitza mercaptano) el qual li confereix una olor característica penetrant i que anuncia la seva presència en l’aire, de manera que pot ser detectat en cas de fuga ja que pot provocar una explosió per ser d’una gran volatilitat.
Es l’utilitza per a cuines i escalfadors en quantitats moderades, a causa de les limitacions imposades per la seva manipulació, transport i emmagatzematge.
El gas butà no es transporta per gasoductes ja que per la seva alta temperatura de liqüefacció es pot condensar en les canonades.
Extinció en cas de Foc
Per extingir el foc provocat per gas butà, s’usa diòxid de carboni en pols químic, o boira d’aigua, d’aquesta manera es dispersen i refredar els vapors.
El gas natural és una de les fonts d’energia més netes i respectuoses amb el medi ambient ja que és la que conté menys diòxid de carboni i la que llança menys emissions a l’atmosfera. És, a més, una energia econòmica i eficaç. Una alternativa segura i versàtil capaç de satisfer la demanda energètica en els sectors domèstics, comercial i industrial.
Des del punt de vista de la seva composició, es tracta d’un hidrocarbur format principalment per metà, encara que també sol contenir una proporció variable de nitrogen, età, CO2, H2O, butà, propà, mercaptans i traces d’hidrocarburs més pesats. Aquest percentatge varia en funció dels jaciments en què es trobi i de si en aquests el gas natural està sol o acompanyat. El metà és un àtom de carboni unit a quatre d’hidrogen (CH4) i pot constituir fins al 97% del gas natural.
Fa milions d’anys, es van anar dipositant capes de matèria orgànica entre els sediments del fons de estuaris i pantans, en un ambient molt pobre en oxigen. Al barrejar aquests sediments amb partícules sorrenques i argiloses i amb restes d’organismes vegetals, va augmentar la pressió i la temperatura i es va formar el gas natural.
El gas natural que es va crear, les proporcions depenen de la temperatura i pressió a què estaven sotmeses, pugnava llavors per ascendir entre les capes de terreny permeable fins que quedava acumulat en el que avui anomenem jaciments o reserves i que es van descobrint avui dia . Aquests jaciments de gas natural són, per tant, una acumulació d’hidrocarburs, que poden trobar saturant els porus o les fissures de les roques en què es troben.
El procés d’extracció del gas natural és molt semblant al del petroli i el seu transport es realitza mitjançant gasoductes fins als centres de consum.
El Gas Propà, és un gas liquat de Petroli (GLP).
El propà se sol obtenir del gas natural o dels gasos dels processos de cracking produïts a les instal.lacions petroquímiques. L’hi empra en instal.lacions centralitzades, amb un dipòsit exterior que és omplert per la companyia subministradora, o se serveix en ampolles de 20 kg.
Aquest gas és més pesat que l’aire i té major poder calorífic que el gas butà, sense tenir problemes amb les baixes temperatures. En zones on no existeix xarxa d’abastament de gas natural, s’utilitza el gas propà envasat en dipòsits comunals.
Composició i Propietats
El propà és un gas incolor i inodor.
És una barreja d’hidrocarburs lleugers composta principalment per propà, propilè, butilenos i butans, en proporcions variables i que en condicions normals és un gas, però al comprimir passa a estat líquid, pot obtenir en una planta de processament de gas natural o en una refineria, en les unitats de ruptura catalític.
Fórmula Química: C3 H 8
El gas propà barrejat amb aire pot ser explosiu amb concentracions del 1,7-9,3% Vol de propà.
El propà crema amb una flama groguenca que allibera certes quantitats de sutge. En elevades concentracions el propà té propietats narcotitzants.
Usos del GLP
El gas propà és un combustible que s’utilitza principalment per a ús domèstic, comercial, i també en indústries, per a forns, assecadores, calderes, en motors de combustible intern i en turbines de gas per a generació d’electricitat.
En la indústria química és un dels productes usats per a la síntesi del propè. També l’hi usa com a gas refrigerant (R290) o com a gas propulsor en els aerosols.